Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hores. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de novembre del 2014

xarop de regalèssia


Em passaria hores escoltant-te. Encara que només m’expliquessis quantes vegades al dia et pentines els cabells. Et miro deixant entrepans a les taules mig buides i netejant les que no tenen més desesperats de la nit asseguts. I només penso en parlar amb tu. I les paraules perdrien el significat. Serien només sons sortint de la teva boca. L’observo i em fixo en la petita cicatriu que marca el teu mentó. En la total absència d’arrugues als costats dels teus llavis. En les celles invisibles amagades sobra els teus ulls.Ets els producte d’una flor crescuda dins d’una temporada esbojarrada. D’un hivern amb neu fosca que es torna xarop de regalèssia. 

Et miro i m’agradaria beure’t. 


dijous, 13 de novembre del 2014

no és res

/Catastrophic Ignorance de Darren Coates/

I segueixo aixecant-me hores abans que soni l’alarma del mòbil. M’aixeco i estic cansat. Però no puc tornar a dormir. Em sento un buit a l’estomac tan gran que voldria plorar, però no em queden llàgrimes darrere els ulls. Tampoc em queden més solucions. Estic intentant aprendre a viure amb aquesta boca enorme que tot s’empassa.Al mateix somni. La veig. No em veu. No la puc tocar. No em toca. No em sent. Crido. Està tan lluny que el fet de tenir-la tan a prop em fa perdre. Ser ignorat no és res. Ni un sentiment. Ni una sensació. Ni una emoció. Ni un estat d’ànim. No és res. Per això fa encarem és mal.

dimecres, 20 d’agost del 2014

sentir-te, sentir-me

/Nantucket dark blue ocean de Tim Ohliger/

Et sento d'alguna manera. Em crides. Dormo al teu llit. Poso el cap i la boca on les posaves tu. Tinc tota la pell del cos descansant sobre el llit on vas passar hores dormint i somiant. Bec de les teves tasses. em porto a la boca tenedors que van passar per la teva. Penso i no puc evitar de fer-ho. Visc i a vagades m'agradaria poder-ho evitar. Sóc un, sóc infinits, però sóc jo sol. Estic nadant des de fa massa temps però l'aigua és molt espessa i encara no toco amb els peus. Sóc una fulla amb l'aproximar-se de la tardor. Exploro l'horitzó des de dalt de l'arbre central d’una nau. No veig cap tros de terra. Només oceà. Oceà blau fins a l'horitzó i més enllà.