diumenge, 11 de maig del 2014

afirmació conscient d'una cosa que no respon a la veritat

/Truth coming out of her well to shame mankind de Jean Leon Gerome/

Mentida: [s. XIV; del ll. vg. mentīta, del participi fem. de mentīri 'mentir'] -1 Afirmació conscient d'una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida. -2 dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume. -3 dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.(diccionari.cat)

Veritat: [s. XII; del ll. verĭtas, -ātis, íd.] - 1 Conformitat d'allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat. No responc de la veritat d'aquesta notícia. La veritat d'una hipòtesi. - 2 Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat. Ja sap la veritat. Dir la veritat. És la pura veritat. - 3 Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment. Les veritats científiques. Una veritat com una casa de pagès. (diccionari.cat)

Marc Twain deia que si dius la veritat, no t’has d’encordar de res. El mateix Twain, a més a més, subratllava com pel mateix motiu no s’hauria de dir la veritat a una persona que no en faria res. I que mentre la mentida dona mitja volta al mon, la veritat encara s’està posant les sabates. 

Com suggereix Dostoievski, igualment, millor no mentir mai a un mateix. Mentir i escoltar les pròpies mentides només porta una persona a creure tot allò que diu encara que no sigui veritat, fins a no distingir completament entre allò que ha passat d’allò que mai va existir. 

No per defensar la mentida però si com a amonestació podrien ser llegides les paraules de William Blake, que expliquen com una veritat contada amb males intencions colpeja més fort que moltes mentides.

Si no dius la veritat a tu mateix, Virginia Woolf aconsella de no dir-la als demés. Sigui com sigui, potser no és bo ser estimat tant fins al punt de ser comprés. 

O al menys això deia George Orwell