dimecres, 28 d’agost del 2013

cels grisos i llums elèctriques



M’agraden aquestes nits. Des de les finestres obertes comença a entrar sigil·losament el tic-tac de les primeres gotes de pluja. Un tro, dos potser. I el primer llamp que, com un misto encès dins d’una habitació a les fosques, deixa veure per un instant els núvols foscos amb traços grocs. I després, la pluja. Fina, abundant, que cau. I el cel que es torna a il·luminar amb un llamp que es mira al mirall d’una vorera mullada i aparentment neta. I un altre llamp. Una esquerda de llum elèctrica, que baixa d'un cel fosc.

M’agradaria pensar que són segones oportunitats que cauen. S’estavellen. M’imagino petits astronautes cavalcant electrons i portant bosses farcides de les respostes a totes les preguntes i dels desitjos que sorgeixen espontanis per cada estel fugaç. Amb commoció i temor, por i aflicció. La resposta i l’alternativa possible a quan hom demana una segona oportunitat i la vida diu que no.