dijous, 15 d’agost del 2013

esmolat


Ahir vaig anar a les sessions Gandules. Projectaven un curt d'un minut i una pel·lícula de dues hores. El bon gust de boca deixat pel curt va desaparèixer a poc a poc durant una pel·lícula lenta i molt pesada. "Les Bureaux de Dieu". Feia anys que no m'aixecava i me n'anava abans dels crèdits finals. A més a més, hi havia tres italians davant meu que no paraven de beure, fumar i de llençar-me les cendres del cigarret als peus. Encara que sembli increïble, els tres segueixen amb vida. 

M'estic fent vell i massa bo. Probablement els dos últims anys m'han marcat per sempre. 

Aquesta nit tornaré a les Gandules. Projecten una pel·lícula grega. Que tornaré a veure amb plaer. Kynodontas (Dogtooth). Portaré amb mi un d'aquests ganivets de cuina. Esmolat. Mai no se sap.