dijous, 7 de novembre del 2013

poesia de l'ofegat

/In the middle of the ocean de Sio/

T’he perdut en una nit, te perdut de mica en mica. T’he perdut suaument, he perdut la meva vida.

Afogant-me entre els errors, d’un passat sempre present. Afogant-me entre els errors, moriré inexorablement.

L’aigua em posseeix, inundant els sentiment. L’aigua em posseeix, escanyant-me lentament.

No he sigut cap sant, pel camí cap a la creu. No he sigut cap sant, ni un moment ni un temps breu.

Veig el blau d’un abís, veig el negre sota els peus. Veig el blau d’un abís, una boca sense veu.

Ploro i ploro sense consol, mentre caic amb la pressió. Ploro i ploro sense consol, esperant el teu perdó.

Les mentires son podrides, sento l’aigua als pulmons. Les mentires son podrides, sota l’aigua no hi han sons.

Sento els dits que es tornen tous, mentre es claven al palmell. Sento els dits que es tornen tous, sento l’aigua pels budells.

No hi ha cap veritat, dins d’un cap que no té seny. No hi ha cap veritat, el mirall mostra desdeny.

La pressió dins als pulmons, el teixit estira i trenca. La pressió dins als pulmons, lentament la vida arrenca.

El dolor es fa més gran, cada metre cap al fons. El dolor es fa més gran, sense ella en aquest mon.

No hi veig a més d’un palm, dins d’un negre que és de dol. No hi veig a més d’un palm, cap balena i cap cònsol.

Una vida amb l’oceà, dins del cap i dintre meu. Una vida amb l’oceà, l’últim viatge dintre seu.

Tanco els ulls i no hi ha rés, sembla buit i tot és fosc. Tanco els ulls i no hi ha rés, cap sortida dins del bosc.

Una medusa al meu costat, sembla em miri amb compassió. Una medusa al meu costat, passa i em pica amb intenció.

Cada llàgrima que surt, canvia forma es torna trena. Cada llàgrima que surt, una llàgrima que crema.

Ja no veig la superfície, no hi han vent ni corrents. Ja no veig la superfície, mentre baixo entre els laments.

T’he fallat masses vegades, t’he fet mal sense motiu. T’he fallat masses vegades, em faig por no em sento viu.

L’oceà em va empassant, sense llengua sense dents. L’oceà em va empassant, com a tots els penitents.

Les memòries i els records, són empentes cap avall. Les memòries i els records, dins del cap fan un ball.

Una balena sobre meu, una balena finalment. Una balena sobre meu, m’acompanya el sentiment.

Toco el fons i ja s’acaba, no més rima només sorra. Toco el fons i ja s’acaba, no més vida sense honra.