Vaig llegir en alguna pàgina web de curiositats que just en el moment abans
d’adormir-se, el cervell humà somnia les coses que més ens agradaria que
passessin. Es veu que la part defectuosa d’aquesta visió semi-inconscient és que no
podem recordar-ne gaire coses. És a dir, és una veritat revelada sense que es reveli
de veritat. Sembla ser que tenir una llibreta amb un bolígraf a prop del llit per
capturar-la no és útil, el cos és troba en un moment en el qual aixecar la mà i
escriure és un gest que no és pres mínimament en consideració per al nostre
sistema nerviós.
Resumint, adormir-se esperona el pensament.
No em queda gaire clar el percentatge de població que experimenta aquest succés.
El fet de tenir un cervell potser no significa que tothom tingui les mateixes
funcions. Que s’estimulin els pensaments en el moment abans d’adormir-se no és
un fet extrapolable a totes les persones, encara que segurament sí a la majoria.
Jo, per exemple, des de fa anys que deixo brollar pensaments com a cavalls
desbocats durant les meves permanències al bany. Amb un bon llibre, un tassa de
cafè i una mica de música, no hi ha cap WC que no pugui transformar-se en un saló
renaixentista per a pensador moderns.
En aquest cas, però, és aconsellable tenir bolígraf i llibreta a l’abast.