/Foto de Riccardo Cabbia/
Giotto és considerat com el primer d'una sèrie de grans artistes que, amb el seu art extremadament innovador i original, van contribuir a desenvolupar el Renaixement italià, el precursor d’una evolució artística que canviaria radicalment la cara de la pintura europea.
Vasari explica que, quan el papa Benet XII va voler llogar els serveis de Giotto, li va
enviar un emissari per demanar al pintor un dibuix que provés la seva habilitat.
Amb tinta roja i un sol moviment de canell, Giotto va dibuixar sobre un paper un
cercle perfecte i el va entregar al missatger, bo i explicant-li que seria un signe més
que suficient per fer entendre al Papa amb qui estava tractant.
Per ser del tot fidel a la llegenda, recordaré que uns anys abans Giotto era conegut
com un aprenent juganer, que un dia va dibuixar una mosca al nas d'un retrat amb
tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.
El binomi cercle-insecte va tornar a estar present davant meu després de gairebé
750 anys fa uns dies, quan em van presentar una fulla que semblava més el
producte d’un artesà que d’una buguenvíl·lia enfilant-se al balcó d’un edifici.
Una fulla amb les vores retallades per cercles perfectes. Circumferències traçades
amb paciència i sense més recursos que unes dents i un sentit probablement molt
desenvolupat de l’equilibri. Una vespa ha anat convertint de mica en mica una
planta i les seves flors en la seva Basílica de San Francesc d’Assís particular.
Sembla que aquesta tipologia de vespes torna any darrere any al mateix lloc si s’hi
troba a gust, demostrant de posseir també una memòria que no deixa indiferent.
A la figuera que contempla la buguenvíl·lia potser no li farà tanta il·lusió convertir-
se en l’equivalent vegetal de la Basílica de la Santa Croce a Florència.