Em passaria hores escoltant-te. Encara que només m’expliquessis quantes vegades al dia et pentines els cabells. Et miro deixant entrepans a les taules mig buides i netejant les que no tenen més desesperats de la nit asseguts. I només penso en parlar amb tu. I les paraules perdrien el significat. Serien només sons sortint de la teva boca. L’observo i em fixo en la petita cicatriu que marca el teu mentó. En la total absència d’arrugues als costats dels teus llavis. En les celles invisibles amagades sobra els teus ulls.Ets els producte d’una flor crescuda dins d’una temporada esbojarrada. D’un hivern amb neu fosca que es torna xarop de regalèssia.
Et miro i m’agradaria beure’t.