dilluns, 7 d’octubre del 2013

conversa amb una nena



Et vull agafar la ma.
Perquè?
Perquè m’agrada el tacte sec i suau de la teva pell.
Perquè?
Perquè una pell així la tens només tu.
Perquè?
Perquè si tothom la tingues igual potser no seria tan important buscar-se més enllà dels oceans.
Perquè?
Perquè som únics i un més un no sempre dona dos com a resultat.
Perquè?
Perquè desafortunadament les ambicions i els sentiments amb els anys s’assemblen més a construccions prefabricades barates.
Perquè?
Perquè hi han poques persones que volen escoltar de veritat una balena cantar. 
Perquè?
Perquè en l’imaginari comú el cavall comença a aparèixer lligat i no desbocat. 
Perquè?
Perquè l’acte de quedar-se bocabadat s’està tornant obsolet cobert per teixits greixos i pols.
Perquè?
Perquè el greix és fàcil d’acumular i molt difícil de perdre.
Perquè?
Perquè portar-se les mans a la boca és més fàcil que baixar-hi les paraules des del cervell.
Perquè?
Perquè la gent s’està acostumant a no pensar.
Perquè?
Perquè pensar comporta entendre i admetre veritats, i les dues coses a vagades fan mal.
Perquè?
Perquè la gent sap cosir-se el cap, però no la dignitat.
Perquè?
Perquè per cosir la dignitat es necessita un’ agulla especial.
Perquè?
Perquè la dignitat no te forats per on passar un fil.
Perquè?
Perquè no es trenca, es consumeix fins a desaparèixer.
Perquè?
Perquè te límit i és defineix en el espai i el temps.
Perquè?
Perquè sinó seria com l’Univers.
Perquè?
Perquè l’Univers és infinit.
Perquè?
Perquè sinó no seria l’Univers.
Perquè?
Perquè l’Univers ha de poder englobar totes les esperances i conspiracions de cada somiador.
Perquè?
Perquè sinó no haurien somnis ni somniadors.
Perquè?
Perquè no hi hauria una infinitat de respostes a una infinitat de preguntes. 
Perquè?
Perquè no podríem qüestionar-nos cap aspecte de la vida.
Perquè?
Perquè estaríem submergits en un oceà de petroli on no és veu rés mes que negre. 
Perquè?
Perquè no es veu només amb els ulls.
Perquè?
Perquè son més de trossos de carn.
Perquè?
Perquè els trossos de carn no haurien somiat mai d’anar cap a la lluna.
Perquè?
Perquè sinó serien astronautes buscant terres desconegudes on caminar.
Perquè?
Perquè sembla que no en tenim mai bastant amb allò que ens han donat.
Perquè?
Perquè pensem, volem i desitgem en un bucle continuo.
Perquè?
Perquè som com un ouroborus que és menja la cua.
Perquè?
Perquè tenim ganes i un estomac sense fon.
Perquè?
Perquè potser fa massa temps que mengem allò que no és correcte.
Perquè?
Perquè hem passat de ser trossos de carn a cervells que pensen.
Perquè?
Perquè ara quan mirem cap amunt massa sovint posem un sostre imaginari. 
Perquè?
Perquè no tothom pot ser astronauta.
Perquè?
Perquè no som tots iguals.
Perquè?
Perquè sinó no hi haurien figues d’un altre paner com tu.