no és res

/Catastrophic Ignorance de Darren Coates/

I segueixo aixecant-me hores abans que soni l’alarma del mòbil. M’aixeco i estic cansat. Però no puc tornar a dormir. Em sento un buit a l’estomac tan gran que voldria plorar, però no em queden llàgrimes darrere els ulls. Tampoc em queden més solucions. Estic intentant aprendre a viure amb aquesta boca enorme que tot s’empassa.Al mateix somni. La veig. No em veu. No la puc tocar. No em toca. No em sent. Crido. Està tan lluny que el fet de tenir-la tan a prop em fa perdre. Ser ignorat no és res. Ni un sentiment. Ni una sensació. Ni una emoció. Ni un estat d’ànim. No és res. Per això fa encarem és mal.

continua llegint

sentir-te, sentir-me

/Nantucket dark blue ocean de Tim Ohliger/

Et sento d'alguna manera. Em crides. Dormo al teu llit. Poso el cap i la boca on les posaves tu. Tinc tota la pell del cos descansant sobre el llit on vas passar hores dormint i somiant. Bec de les teves tasses. em porto a la boca tenedors que van passar per la teva. Penso i no puc evitar de fer-ho. Visc i a vagades m'agradaria poder-ho evitar. Sóc un, sóc infinits, però sóc jo sol. Estic nadant des de fa massa temps però l'aigua és molt espessa i encara no toco amb els peus. Sóc una fulla amb l'aproximar-se de la tardor. Exploro l'horitzó des de dalt de l'arbre central d’una nau. No veig cap tros de terra. Només oceà. Oceà blau fins a l'horitzó i més enllà. 

continua llegint

wc

Vaig llegir en alguna pàgina web de curiositats que just en el moment abans d’adormir-se, el cervell humà somnia les coses que més ens agradaria que passessin. Es veu que la part defectuosa d’aquesta visió semi-inconscient és que no podem recordar-ne gaire coses. És a dir, és una veritat revelada sense que es reveli de veritat. Sembla ser que tenir una llibreta amb un bolígraf a prop del llit per capturar-la no és útil, el cos és troba en un moment en el qual aixecar la mà i escriure és un gest que no és pres mínimament en consideració per al nostre sistema nerviós.

Resumint, adormir-se esperona el pensament.

No em queda gaire clar el percentatge de població que experimenta aquest succés. El fet de tenir un cervell potser no significa que tothom tingui les mateixes funcions. Que s’estimulin els pensaments en el moment abans d’adormir-se no és un fet extrapolable a totes les persones, encara que segurament sí a la majoria.

Jo, per exemple, des de fa anys que deixo brollar pensaments com a cavalls desbocats durant les meves permanències al bany. Amb un bon llibre, un tassa de cafè i una mica de música, no hi ha cap WC que no pugui transformar-se en un saló renaixentista per a pensador moderns.

En aquest cas, però, és aconsellable tenir bolígraf i llibreta a l’abast. 

continua llegint