diumenge, 17 de novembre del 2013

historia de zampanò

/La Strada de Fellini/

"Zampanò és, era, italià. Emigrat des de Sicília uns 60 anys abans, buscava consol d’una vida de merda i de banyes en un món on, sense saber que l’esperava ni com era, podia oferir per el mateix motiu una oportunitat. Món del qual, després de avançar inexorablement cap a un final anunciat amb bombos i trompetes per un modus operandi ben definit, només coneixia els licors més barats, la cervesa amb color més similar al pis que al llúpol, i un banc que podia recordar en quant a qualitat a un matalàs economy de l’Ikea. Zampanò va morir sol, sense que cap àngel a pagament hagués pogut donar-li confort. Tot té un preu i el no va poder pagar-ho mai. La ma callosa i menys seca que l’esquerra n’era una prova evident. Tot i això recordava amb un fil de atracció i un cordó de violència homicida aquella noia de Sicília que mirant-lo a la cara li va expressà tota la seva repulsió generada pel seu penis flàccid de la mida d’un cacauet. Repulsió compartida pel poble on tothom és va acostumar a escanyar allò que quedava de la seva autoestima durant els trajectes diaris des del poble a granja i viceversa. Després de sobreviure anys i més anys buscant trossos de ferro i taps de botelles tirat als jardins del costat del seu edifici per yonkis i borratxos i vendre’ls a preu ridícul a estafadors que tornaven a vendre’ls a empreses de reciclatge, Zampanò va decidir que hauria de millorar la qualitat de la seva vida. I va començar a aprendre com morir-se."