dissabte, 14 de juny del 2014

alteració de superfície

/Dissectional de Alex Grey/

He passat els últims mesos flotant dins un mar de brutícia. Només amb el nas surant de la superfície, tenia dubte sobre la necessitat de fer un esforç molt gran per seguir respirant dins d’una vida que de mica en mica s’estava tornant més esquerpa, fosca, desconeguda. He pensat massa en masses coses que m’han portat a un zero com a resultat. Tancant-me dins quatre parets sense ni portes ni finestres, he aconseguit veurem només a mi. Quatre parets com a miralls on només existia jo vestits de pors, fang i una manta d’egoisme. Allò que és diu de no poder veure més enllà del propi nas. He començat a posar-me els peus a la boca per mastegar-me de mica en mica fins a desaparèixer dins del meu propi estomac. Vaig començar a nadar a la foscor de les profunditats d’un riu, deixant l’ambició de moure’m a l’oceà alterant-ne la superfície.Vaig treure el cap de l’aigua només per un últim viatge. Volia dir adéu.Potser només buscava ajuda d’una manera inconscient, publicant el meus sentiments com pomes podrides dins d’un mercat. I tot d’una van aparèixer mans. Persones. Vaig descobrir tresors amagats on abans no m’atrevia a cavar. I ara, amb paraules, m’he agafat a mans que abans no veia. M’he vist com una gota a l’oceà que evapora cap a un núvol i torna a caure a l’oceà. M’he vist com part d’un dibuix més gran. He vist com la meva essència ha quedat inalterada, com allò que vaig ser ho continuo sent. He abraçat l’idea de que porto l’univers a dins. Jo sóc l’univers. M’he assegut a una taula amb un ‘altra persona que m’ha fer vergonyar per queixar-me dels meus problemes. Una persona que , com altes van provar de fer abans, ha apuntar amb l’índex cap una direcció a seguir. Sóc gota i sóc oceà. Sóc un element únic i també infinit. Em sento xifra i al mateix temps numero amb exponent infinit. Potser acabo de posar un punt i apart a la meva vida.