/L'amic invisible de Riccardo Cabbia/
He descobert que la meva gateta té un amic invisible. M’ho imaginava però ara com
ara ho tinc clar. No el veig però intueixo el seus moviment. Petit cruiximents del
parquet, petits moviments d’aire dins l’habitació, el vol poc espontani dels pels
blancs que cobreixen les catifes. Casi el puc sentir respirar a vagades, sobretot
quan de canvia de posició i es mou seguint la Safo d’un costat a l’altre del pis. Si la
gateta no ha aprés a obrir la porta del frigorífic, el seu amic és també el
responsable de la desaparició de tot allò que és carn crua. Només carn.
Hamburgueses, salsitxes, filets. Ni les albergínies ni tampoc les pastanagues surten
el seu menú carnívor. Els cogombres, però no desapareixen però si que canvien de
lloc. Els trobo sovint plantats dins el testos del balcó, en un hipotètic intent de
reanimació vegetal. Basant-me doncs en aquestes peculiars característiques l’amic
invisible de la Safo és sense cap mena de dubte un cogombre gegant d’un dos
metres i mig d’alçada, carnívor i no caníbal, que descansa a les cantonades entre
parets dins de les zones d’ombra. No vull que sigui interpretat com un signe de por
o de falta de confiança per part meva, però des de que les meves suposicions cerca
l’origen i les costums alimentaries del cogombre gegants han sigut confirmades,
pateixo molt per tenir sempre la nevera, que ara mateix brilla per la total absència
de vegetals, plena de talls de carn de tot tipus.