dimecres, 25 de setembre del 2013

betulle

/Betulle de Riccardo Cabbia/

Em passo les nits plorant. Vesteixo una samarreta lila. La samarreta porta un estampat en blanc i negre d’un ull que no hi veu. D’un ull que veu tot. Em passo les nits plorant. Desenes de llàgrimes cauen. Rectes, corbes, tocant-me el nas, fregant-me la galta. No les veig. Em sento una mica com l’oceà. Petites tortugues sortint dels ous en grup. Tortugues en miniatura corrent cap a una samarreta lila. El lila que a cada punto d’impacte es torna mes fosc. El lila sota la pluja. El lila plorant. El lila desitjant ser violeta. Ploro i em buido. El cos humà. Una ampolla de pell per tres quarts plena d’aigua. Sento com em torno àrid a dins. L’ampolla te dos forats. Cauen gotes. La samarreta es vesteix amb un cosmos de punts líquids. No totes les tortugues arriben al lila. En xuclo algunes. Sento la sal a la llengua. Tinc els llavis de vidre congelat. La sal pica. Altres cauen a la barba. Pels arrissats. La barba és un bosc de bedolls sota una turmenta d’inici tardor. Els pels es mullen. Ploro i casi no respiro. Mucositat m’omplen el nas. Tinc el bigoti humit. Tinc els pulmons a tocar la nou del coll. Em sento buit. Em falten vísceres. Tinc un forat a la panxa. M’agradaria mirar-hi a dins. Tinc por de veure que estic sol. El forat és viu. Respira l’aire que els meus pulmons no troben. "El que combat monstres ha de vetllar perquè en el procés no es converteixi el mateix en un monstre. I si mires el temps suficient dins d’un abisme, l'abisme et tornarà la mirada." L’abisme és un forat buit ple d’angoixa. Les papallones no volen dins del meu estomac. Hi han dits empenyent els contorns del forat per fer-lo més gran. Ploro i fabrico sal. A vegades penso que seria una sort ser neu. Encaixar paraules amb sons. Un cub de Rubik de vocals i consonant. Saliva. Orugues menjant les fulles de la meva llengua. Els intestins son larves en plena frenesí arreu d’un cos mort. Tenir la sensació de mastegar por sense poder empassar-la. Les dents fan mal. Em mossego les ungles. El ulls vermells. La samarreta violeta. L’ull com a espectador. El mussol de cartró que no és allò que sembla m’observa.