/La Safo per tabularasa/
Bastet. Els cartells de Steinlen. Femme fatal d’altres temps. Icona per la seva
mateixa espècie. Delilah pel Freddie Mercury. Innuendo. Un nínxol al mig d’una
paret blanca. Unes masses de pels blancs i negres que s’aixequen al passar. Pels a
tot arreu. Pels als ulls. Bigotis blancs. Agulles mil·limètriques. Fundes d’ungles
esmolades. Richard Parker dins d’un bosc de plantes i cadires. Meravellosa criatura
d’un dels viatges del Gulliver.
El gat amb botes de Charles Perrault. El gat de Cheshire d'Alícia al país de les
meravelles de Lewis Carroll. El gat negre d'Edgar Allan Poe.
La curiositat. Suposadament hauria de matar-la. La curiositat mata. La curiositat va
matar al gat. Hores asseguda al sofà. Mirant cap a fora d’una finestra que és mirall i
portal d’un nou mon. Immòbil. Les pupil·les dilatades. Aquest són els moments. Els
gat com l'encarnació animal o bé d'una bruixa o bé d'un dimoni.
La cua es mou. Asimètrica, lleugerament torta, Mala llet. La cua es mossega, es
persegueix, es llepa. La cua és apèndix de lloguer i companya d’equilibris precaris.
Va distanciar-se fa uns anys de la creença popular llatina que diu que els gats tenen
set vides. Va afiliar-se al món anglosaxó, on, en canvi, en tenen nou. Encara que en
ambdós casos es tracta d'un número que porta bona sort, sempre ha sigut amant
dels números que, posat cap per vall, en donin vida a un altre amb un valor
diferent.
Es creu un drac. Gruny, esbufega, fa xiulets i manté el seu espai aeri net de
mosques i mosquits. Es mira l’esquena amb paciència amb l’esperança de trobar-
hi, un dia, les petites protuberàncies d’unes aletes de membrana. Sense cap resultat
aparent es limita, com un gat molt enutjat a la novel·la Ulisses de James Joyce, a
roncar amb disgust mkgnao i mrkgnao.
I cada cop que treu una bola de pel es dibuixa a la seva cara una enorme
insatisfacció. Perquè allò que realment estava intentant escopir no era res més que
una flama.