/Fog on the Beach de Carol Smith/
Me n’he anat.
Has aparegut de sobte, del
no-res, inesperada i fugaç.
Has reaparegut i en un moment
macroscòpic has agafat les regnes de la meva vida, els somnis, els desitjos, estrenyent
tot en un puny, entre els cinc dits terminals d'un braç delicat.
No sé que va passar.
No sé perquè però va ser
com tirar les fulles seques cap a un foc petit, però que mai es va apagar.
Recordo clarament el
perquè em veia totalment pendent dels teus llavis.
I, probablement, el perquè
de que encara hi sóc.
I llavors, de sobte, he
desaparegut jo.
Et porto a dins.
Et porto a dins.