/Jugant amb la poesia de María Rendon/
“Nel paese della bugia, la verità è una malattia.” Paraules sacrosantes. I si fóssim al
país de les mentires, sense cap mena de dubte serien també malaltes. Un càncer. Un
d’aquest mals originats per una forta mutació de les cèl·lules, o per el mal
funcionament d’un òrgan. Gianni Rodari hauria sigut condemnat amb la pena de mort
en aquest hipotètic país. Messies de no una, sinó de milers de veritats. El seu és un
nom sorgit d’un intercanvi de pensament i somnis sota la lluna, al mig de l’herba,
asseguts sobre un dipòsit d’aigua pluvial.
“La mamma é sempre la mamma.” Sobretot la del Gianni, que ha vist com les
desviacions de la complexa línia ferroviària de la seva vida van ser accionades amb la
ma ferma de la Maddalena Ariocchi, passada de ser caixera al taller del seu marit a
fada padrina del seu fill al llarg dels anys. Al 1931 Gianni és inscrit a un seminari
catòlic a prop de Milà. Per tot un seguit d'aventures no narrades i com si el destí
volgués escriure un pròleg als esdeveniments futurs, Maddalena assumeix que potser
la religió no és la millor via a seguir pel seu fill, i uns 3 anys després el jove posa peu a
les escoles magistrals. Amb resultats més encoratjant, arriben també classes de violí.
La creixent passió musical porta Gianni a formar el trio que el portarà a un breu tour
veïnal per els restaurants i els patis de la zona. La S.ra Ariocchi tampoc aprova el camí
musical del seu fill, deixant clar que també aquesta via s’acabava a un punt mort.
Sense cap més distracció al 1937 neix al mestre Rodari, que també per culpa de la jove
edat no troba gaire satisfacció ensenyant. Peró “gli errori sono necessari, utili
come il pane e spesso anche belli: per esempio la torre di Pisa.” I és així com Gianni
arriba a obtenir però un raport de complicitat amb els seus alumnes que l’hi permeten
ser ajudat en la correcció de les seves primeres obres de fantasia. La parèntesis de la
segona guerra mundial deixa clar la fragilitat física de Gianni, que no és considerat per
formar part de l’exercit, la força humana que té en enllistar-se en un grup de lluita
clandestina llombarda com a resultat de la mort dels seus dos millors amics, i el fet de
ser predestinat a escriure quan, després de la guerra, passa a ser periodista per una
sèrie de periòdics de l’esquerra política i arriba a gestar revistes i publicacions per
joves i nens. Després de publicar el seu llibre pedagògic “il manuale del Pioniere” va
ser excomunicat dal Vaticà, que ho va definir com "ex-seminarista cristiano
esdevingut diabòlic". Per aquest motiu les parròquies cremaven en els patis els llibres
de Gianni Rodari. Probablement perquè, com esmentat abans, en el país de les
mentires la veritat és una malaltia. I la cura favorita de l’església sempre ha sigut el
foc. El 1973 la publicació de “Grammatica de la Fantasia” representa per a molts el
punt més alt de la seva carrera. L’art d’inventar histories és la sortida des del país dels
contes, lloc d’hipòtesis i suggestions, cap a la realitat del mon on amb les claus de la
fantasia el descobriment e la comprensió de l’entorn és costant. Com Gianni deia, “ le
fiabe, quelle vecchie e quelle nuove, possano contribuire a educare la mente.”
« Andrà lontano? Farà fortuna? Raddrizzerà tutte le cose storte di questo mondo? Noi
non lo sappiamo, perché egli sta ancora marciando con il coraggio e la decisione del
primo giorno. Possiamo solo augurargli, di tutto cuore: - Buon viaggio! »