diumenge, 20 d’octubre del 2013

per quan vingui un altre juny


/Bust del General Moragues/

L’11 de setembre també el cel es va rendir. Vaig ser estranger en una Terra que em va acollir. Una Terra que té consciència d’un poble que es posa dret per la seva defensa. Un Terra que s’imposa a núvols i pluja. Una Terra que transpira suor, sang i cultura. Sobre l’asfalt, enmig dels edificis, amb l’herba fins als turmells i a l’ombra dels arbres. Una terra i uns confins abraçats per un cordó umbilical fet de mans i dits enllaçats. Cares somrients, gossos corrent, cotxes aparcats. Una Terra que tornarà a triomfar. Un matí fred. Una Barcelona expectant, una Sabadell menys grisa, una Selva d’un verd totalment nou. Les quatres barres coronades per l’estrella. L’ensenya present. L’ensenya al vent. L’emoció que es pot respirar. Un moment que es podria tallar amb un ganivet. Les eines esmolades a punt per un altre juny que s’apropa. La línia de l’horitzó feta de caps, cues, cabells. D’esquena a l’enemic. La cara al futur. Samarretes grogues a arreu. El poble com un gira-sol que s’obre. El poble junt. Com una serp que, encara que no es mossegui la cua, sembla infinita. La manifestació més alta de la democràcia. Una veu que val més de mil paraules. Un no oblidar continu. La memòria feta presència. Els gegants, les barretines i les Senyeres. En Lluís amb els peus descalços vessant la seva sang pels seus ideals. La lluita de l’Avi perseguint els mateixos ideals d’en Lluís. La mort és mort només si s’accepta. El records mai no moriran. L’himne que ressona per milers de kilòmetres. Una Terra que té nom. Arrels imaginàries entrant a fons en el fang i les pedres. Les 17.14. Desconeguts que es donen les mans. Desconeguts que ja no ho són. Llàgrimes als ulls. Ara és hora segadors. La serp es mou. Ensenya les dents. Canta la seva història. L’adrenalina puja. Que tremoli l’enemic. Casanova, la Venjança Catalana, Roger de Flor, Moragues i els Almogàvers. Sentir-se un d’ells. Sentir-se català. Quan la identitat és sinònim de la fe que s’escull abraçar. Em sento català. Visca la Terra. Lliure.