Són d’una intimitat extrema aquest moment on afegeixes una sensació més a la col·lecció que forma la vida. Avui he vist una pel·lícula que em persegueix els pensaments des de que es va acabar. I que ha tornat a posar el meu conta kilòmetres emocional a zero dins d’un nou planeta.
Una pel·lícula on queda subratllat com al final la persona que viu la realitat és exactament la mateixa persona que viu limitada, confinada dins un cos i uns límits que no es poden abatre, per la qual, per exemple, estimar només equival a omplir una caixa buida. Una persona que no té aquesta visió universal on tots creix amb allò que l’omple.Una persona que viu l’impossibilitat de créixer més enllà d’una forma física. Theodore és aquesta persona. Theodore és viu.
"Even if you come home late and I'm already asleep, just whisper in my ear one little thought you had today. Because I love the way you look at the world. And I'm so happy I get to be next to you and look at the world through your eyes."
Samantha també ho és. Sense ser, però, vinculada a l’espai i el temps com una persona “física” que inevitablement morirà. Theodore escriu historiés per els demés sense viure la seva. Samantha viu escrivint la seva, passant de ser un ser únic a un complex d’entitats diferents dins del mateix infinit. “It's like I'm reading a book, and it's a book I deeply love, but I'm reading it slowly now so the words are really far apart and the spaces between the words are almost infinite. I can still feel you and the words of our story, but it's in this endless space between the words that I'm finding myself now. It's a place that's not of the physical world, it's where everything else is that I didn't even know existed. I love you so much, but this is where I am now, and this is who I am now.”
Theodore: What are you doing?
Samantha: I'm just looking at the world and writing a new piece.
Theodore: Oh, yeah? Can I hear it?Samantha: Mm-hmm.
[she starts playing the piano music for him]
Theodore: What's this one about?
Samantha: Well, I was thinking, we don't really have any photographs of us. And I thought this song could be like a photograph that captures us in this moment in our lives together.
[as he listens to the music]
Theodore: Aw, I like our photograph. I can see you in it.
Samantha: I am.