papallones carnívores

/Black Iris de Georgia O'Keeffe/

Vull tornar a fer petons a la punta del teu nas . Vull tornar a sentir el teu cap descansant a la meva espatlla . Vull tornar a despertar al teu llit . Vull dormir cada nit al teu llit . Vull tornar a seure al teu sofà . Vull tornar a escoltar-te defensar els teus ideals . Vull tornar a veure't les galtes vermelles després de córrer al parc. Vull tornar a passejar la platja i sentir que som família . Vull tornar a pujar a un tren junts i anar-nos . Vull tornar a aixecar la meva cara d'entre les teves cames amb la barba que perfuma del teu sexe . Vull tornar a sentir que tot costa un petó . Vull tornar a sentir que sóc l'home de la teva vida . Vull tornar a veure't posar aigua a les teves plantes . Vull tornar a escoltar els teus contes sobre la teva vida. Vull picar a la porta i que m’ obris en pijama perquè estaves cuinant . Vull mossegar-te els braços . Vull netejar-me les dents amb tu mirant-nos al mirall. Vull que em segueixis ensenyant a ser millor persona . Vull viure i saber que ets al meu costat . Vull deixar de despertar-me plorant perquè algú més que no entén la teva perfecció comparteix la teva vida . Vull deixar de sentir-me ignorat per tu . Vull tornar a respirar aire sense pensar en cada moment que seria millor deixar de fer-ho . Vull tornar a llegir que no vols que altre home et toqui mai. Vull tornar-te a dir que no vull que cap altra dona em toqui mai. Vull dir-te que crec que t'has convençut que no em vols, però no que ja no m'estimes . Vull que em donis una altra possibilitat perquè la mereixo . Vull que et posis en les meves sabates . Vull que sentis el meu dolor i la meva impotència com jo sento el teu. Vull ser un amb tu o prefereixo no ser res . Vull que pensis per un moment a tots els moments feliços que hem passat junts , deixant de banda els dolents. Vull que pensis en mi. Només en mi, per una tarda mentre fumes amb una cervesa . Vull que ho facis i que ningú et distregui . Vull veure't . Vull i necessito veure't , encara que sigui perquè em trobi encara pitjor i caigui definitivament en el dolor . Vull tornar a sentir com t'agrada la nostra compatibilitat sexual . Vull veure pel·lícules i més pel·lícules amb tu . Vull imaginar passejar per la superfície de Mart agafant la teva mà. Vull tornar a ser l'astronauta en òrbita al voltant de la teva existència. Vull respirar amb la boca enganxada a la teva. Vull que siguis i que siguem . Vull deixar de gratar-me la pell pels nervis , imaginant insectes i impureses pròpies de les escombraries . Vull poder tornar a mirar-me al mirall i veure una altra vegada a les fulles i les arrels crescudes gràcies a tu , i no al monstre que ara em sento . Vull deixar de tenir papallones carnívores a totes les hores dins al meu estómac , trossejant-me amb pors , terrors , ànsia . Vull que deixis de convèncer-te de pensar alguna cosa per pensar-la sense restriccions . Vull arrencar-me els ulls i ensenyar-te que no poden veure res més que la teva cara , el teu ésser , el nostre futur . Vull ser jo . Vull que siguis tu. Vull que siguem junts nosaltres .

continua llegint

betulle

/Betulle de Riccardo Cabbia/

Em passo les nits plorant. Vesteixo una samarreta lila. La samarreta porta un estampat en blanc i negre d’un ull que no hi veu. D’un ull que veu tot. Em passo les nits plorant. Desenes de llàgrimes cauen. Rectes, corbes, tocant-me el nas, fregant-me la galta. No les veig. Em sento una mica com l’oceà. Petites tortugues sortint dels ous en grup. Tortugues en miniatura corrent cap a una samarreta lila. El lila que a cada punto d’impacte es torna mes fosc. El lila sota la pluja. El lila plorant. El lila desitjant ser violeta. Ploro i em buido. El cos humà. Una ampolla de pell per tres quarts plena d’aigua. Sento com em torno àrid a dins. L’ampolla te dos forats. Cauen gotes. La samarreta es vesteix amb un cosmos de punts líquids. No totes les tortugues arriben al lila. En xuclo algunes. Sento la sal a la llengua. Tinc els llavis de vidre congelat. La sal pica. Altres cauen a la barba. Pels arrissats. La barba és un bosc de bedolls sota una turmenta d’inici tardor. Els pels es mullen. Ploro i casi no respiro. Mucositat m’omplen el nas. Tinc el bigoti humit. Tinc els pulmons a tocar la nou del coll. Em sento buit. Em falten vísceres. Tinc un forat a la panxa. M’agradaria mirar-hi a dins. Tinc por de veure que estic sol. El forat és viu. Respira l’aire que els meus pulmons no troben. "El que combat monstres ha de vetllar perquè en el procés no es converteixi el mateix en un monstre. I si mires el temps suficient dins d’un abisme, l'abisme et tornarà la mirada." L’abisme és un forat buit ple d’angoixa. Les papallones no volen dins del meu estomac. Hi han dits empenyent els contorns del forat per fer-lo més gran. Ploro i fabrico sal. A vegades penso que seria una sort ser neu. Encaixar paraules amb sons. Un cub de Rubik de vocals i consonant. Saliva. Orugues menjant les fulles de la meva llengua. Els intestins son larves en plena frenesí arreu d’un cos mort. Tenir la sensació de mastegar por sense poder empassar-la. Les dents fan mal. Em mossego les ungles. El ulls vermells. La samarreta violeta. L’ull com a espectador. El mussol de cartró que no és allò que sembla m’observa. 

continua llegint