/On the Road de Riccardo Cabbia/
4 cafès, esmorzar, dinar, més d'un litre d'aigua, desenes de grams de boles de pols
navegant amb les corrents d'aire, les fulles de bròquil mort colpejant el terra de la
cuina, tovalloles de paper abandonades sobre un amplificador retirat per culpa
d’un baix confinat a la seva funda durant mesos. Pots de mel, melmelada, pèsols,
salsa de tomàquet, mostassa i espàrrecs rentats i apilats en un ordre estrictament
caòtic sobre el marbre entre alvocats i plàtans cansats d'esperar. No fumo des de fa
més de tres anys, però en aquesta última setmana m'hauria fumat sense pensar-hi
una altra vegada tots els cigarrets que per anys van tacar-me dits i pulmons. No en
dubtava pas, però avui en vaig tenir la confirmació, d'una manera més o menys
directa: tot cau, és trenca, és perd el sentit i el fonament quan es descobreix que, a
la base de l'arc de Sant Martí, no hi ha cap tresor. Quan es descobreix en essència,
que el sentit de la vida, buscat, estudiat, des de la investigació i mitificació inútil
que aspirava a un mer consol, simplement no existeix. No té sentit. No té cap sentit
crear espais, instal·lacions i experiències. La fi de tot això és una pèrdua total.
Nascut de l'absència per extingir-se en l'absència. Llums apagats per estalviar
electricitat, gas reemplaçat en la majoria d'ocasions per un microones pobre per
mantenir viu l'alè del butà, sortides comptades amb els dits de les mans per no
gastar, un coixí on caure en cas d'emergència. Fins fa uns minuts, m’he deixat
portar per una pel·lícula, On The Road, on els que viuen a la vora de la destrucció
física i mental, on l'egoisme amagat rere l'altruisme de cartró i l’ofici de
l'escriptura o l'art són l'excusa perfecta per no veure que, tard o d'hora, tot tindrà
un final. La forma de viatjar, de moure’s, de no poder aturar-se, de descobrir la pols
de la carretera i la suor a la pell és una forma efectiva de prevenir un compromís
social i personal, és evitar arrelar en qualsevol tipus de sòl. Perquè un cop
vinculats al nostre petit espai vital, intentar tallar les arrels provoca un intens
dolor.