Ahir vaig tornar a caminar al mig de les oliveres, resseguint la sotil línia de guix, mirant un paisatge llunyà reflectint-se sobre llacs d’il·lusió que tothom tenim a dins. Perquè tothom, qui més qui menys, som la Celia Steimer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il·lusió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il·lusió. Mostrar tots els missatges
dissabte, 1 de novembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
