El camí entre al arbres del començament de l’episodi número nou, “the Bookhouse Boy patch”, l’agent especial Cooper i “the call of nature”, la cavalcada en moto de James al començament de l’episodi número onze, Evelyn i el cotxe del seu marit, “the king must die”, la moneda ballarina de l’agent especial Cooper, el petit diable en flames dins del cap de l’Andy, Garland versió aviador mullat, Denise Dennis Duchovny, Slimy Rat Bastard Americanus, l’ombra de Evelyn vestint-se a la paret, Leo versió pallasso del terror, el mussol vigilant la por de la Shelly, Andy i els guants de làtex, sheriff Harry cada cop més el millor amic del mon, el cervell desaparegut de Ben Horne, Dick i Andy plorant junts un al costat de l’altre, la gran entrada en escena de l’home de la flauta, el vestit de dol de Evelyn, policies fumant i asseguts en línia saludant a Frank, Norma....en qualsevol moment, James cada cop més bo honest i tonto, “i still love her”, Josie i el seu retorn a la gomina, Donna i el seu pícnic romàntic, Josie....de fusta, Pete jugant a escacs amb peons com a vides, la marca a la cama de la “Log Lady”, un pícnic al paradís, una abraçada que val més de mil paraules, “a man who doesn’t love easily, loves too much”, Mr. Pinkle semblant el ninot de Dick, Dick semblant un ventríloc, Heather Graham sortint a la sèrie, Ms. Jones preparant-se per ficar-se al llit, “the word linkage reminds me of sausage”, Godon Cole i els mitjons en flames, Gordon Cole intentant lligar-se a Shelly, Gordon Cole perquè és David Lynch fent de Gordon Cole, el timbre de la casa dels Hayward perquè és amb tota probabilitat el més tocat del poble, Andy fent espeleologia dins de l’oficina, els mussols del bosc que segueixen sense ser allò que sembles, el nas de Dick versió mòmia, “sometimes the urge to do bad is nearly overpowering”, la lluna com a cara, “next time it will be someone you know”, Andy plorant per Rusty, la cara de peix bullit de John Justice Wheeler, mans que tremolen, veure tot el matí la cara d’alguna persona en els ous fregits, gotes de caramel caient cap a l’abisme, la cara costant de peix bullit de Jack, “i want you to make love with me”, “what?Here and now?”, “it’s your jet”, “thanks God for that”, el gegant que diu no, “there’s something wrong here”, una ma sortint de la foscor, arbres inquiets, sensació d’angoixa, la cara blanca de Windom Earle, “the evil in these woods”, “far beyond our ability to comprehend”, l’agent especial Cooper meditant, “every forest has its shadow”, Andy i el geni que amagava a dins, “you’re my daddy”, el pobre senyor Dell, la rissa tonta de l’Heidi, el missatge vocal de Sarah pel Major Briggs, el cafè dins del Black Lodge, el silenci anormal de l’agent especial Cooper, les rajoles del Black Lodge, “How’s Annie”, un mirall trencat.
“A log is a portion of a tree. At the end of a crosscut log — many of you know this — there are rings. Each ring represents one year in the life of the tree. How long it takes to a grow a tree! I don't mind telling you some things. Many things I, I musn't say. Just notice that my fireplace is boarded up. There will never be a fire there. On the mantelpiece, in that jar, are some of the ashes of my husband. My log hears things I cannot hear. But my log tells me about the sounds, about the new words. Even though it has stopped growing larger, my log is aware.”
Acabo de finalitzar la segona meitat de la segona temporada de Twin Peaks. Seduït i abandonat.
L’amor de veritat és per sempre.
